Roger Serrat-Calvó | by the sea
Roger Serrat-Calvó works with images to create his personal projects. With a background focused on landscape and architectural photography, his work usually explores boundary zones, where a particular relationships between the space and the people that are there are established.
by the sea, vora la mar, roger serrat-calvó
50704
portfolio_page-template-default,single,single-portfolio_page,postid-50704,qode-core-1.0.1,,boxed,capri-ver-1.1, vertical_menu_with_scroll,smooth_scroll,blog_installed,wpb-js-composer js-comp-ver-7.6,vc_responsive
BY THE SEA

ENG

BY THE SEA is a journey through various tourist centres of the coastal zones of our country. Entirely removed from any bucolic areas that the title may suggest, the project deals with centres that have grown significantly in recent years and configure much of the identity of our coastline. With this title, the project aims to indicate and dialogue with an important reference and starting point, «Bord de Mer» by Gabriele Basilico, who in the mid-1980s documented the changing landscape of the coasts of the North Sea as part of the Mission Photographique DATAR.

 

The series of photographs that make up this project include snapshots that capture the highly recognisable and established coastal landscape morphology which, beyond constant metamorphosis, shows a particular landscape identity, a genetic code that is very often definitive of these seaside areas. These images show the aftermath, the result of years of constrictive vortex that has overrun these sites and given rise to landscapes that are highly fragmentary and histrionic.

 

This project therefore approaches an archetypical scenic typology of leisure centres on the Mediterranean coast, which in the form of resorts and other tourist complexes have reordered and transformed important stretches of it. These large buildings, erected quickly to serve tourists immediately, also mistakenly respond to a time that has already ended. In the current context of crisis, these facilities hibernate for most of the year, awaiting the summer months or some congress or festival so they may resume their activities partially or for brief periods.

 

From areas of apparent luxury to utter degradation, a broad, diverse and ultra-stratified spectrum weaves these papier-mâché decorations together. Hidden in the borders of their planning, their model responds to nothing more than the urgency of invented needs through purely economic or political strategies that lead to a precarious, spontaneous and totally unbalanced urbanism that is the result of accumulation and not order, a panoptic universe free of any sort of hierarchy and seemingly destined to expand and reproduce itself until the point of satiation.

 

2013

ES

VORA LA MAR es un recorrido por distintos centros neurálgicos del turismo del perímetro costanero de nuestro país. El proyecto, del todo alejado de las zonas bucólicas que a priori podría sugerir el título, opta por acercarse a aquellos núcleos que han crecido con fuerza estos últimos años y que configuran la identidad de gran parte de nuestro litoral. Con este título el trabajo quiere señalar y dialogar con un punto de partida y un referente importante, “Bord de Mer” de Gabriele Basilico, quien a medianos de los 80, y en el marco de la Mission Photographique DATAR documentó el paisaje cambiante de las costas del Mar del Norte.

 

La serie de fotografías que componen esta serie reúnen un conjunto de instantáneas que recogen una morfología paisajística costanera muy reconocible y consolidada, una morfología que, mas allá de las metamorfosis constantes, muestra una identidad concreta, una genética que a menudo es definitoria de estos espacios cercanos al litoral. Las imágenes nos enseñan las secuelas de años de vorágine constructiva que han desbordado estos emplazamientos dando como fruto unos paisajes altamente fragmentarios y histriónicos.

 

Este proyecto se acerca a una tipología de paisaje arquetípica de los núcleos de ocio de la costa mediterránea, que en forma de resorts y otros complejos turísticos han reordenado y transformado importantes tramos de costa. Estas grandes construcciones levantadas con celeridad para ser puestas de inmediato al servicio del turista, responden de forma inequívoca a un tiempo que ya ha terminado. En el actual contexto de crisis, estas instalaciones yacen letárgicas la mayor parte del tiempo, solo a la espera de los meses veraniegos o de algún congreso o festival con los que poder revivir, de forma parcial y durante breves períodos su actividad.

 

De zonas de lujo aparente a la degradación más absoluta, un amplio y heterogéneo espectro ultraestratificado teje estos decorados de papel maché, que ocultan entre bambalinas que su planificación, que su modelo, no responde a nada más que a la urgencia de necesidades inventadas fruto de estrategias puramente especulativas que derivan en un urbanismo precario, espontaneo y totalmente desequilibrado. Un urbanismo resultado de la acumulación y no de la ordenación, un universo panóptico faltado de cualquier jerarquía que aparenta estar destinado a expandirse y reproducirse hasta la saciedad.

 

2013

CAT

VORA LA MAR és un recorregut per diferents centres neuràlgics del turisme del perímetre costaner del nostre país. El projecte, del tot allunyat de les zones bucòliques que a priori podria suggerir el títol, opta per apropar-se a aquells nuclis que han crescut amb força aquests darrers anys i que configuren la identitat de gran part del nostre litoral. Amb aquest títol el treball vol assenyalar i dialogar amb un punt de partida i un referent important, “Bord de Mer” de Gabriele Basilico, qui a mitjans dels anys 80, i en el marc de la Mission Photographique DATAR va documentar el paisatge canviant de les costes del Mar del Nord.

 

La sèrie de fotografies que composen aquesta sèrie reuneixen un conjunt d’instantànies que recullen una morfologia paisatgística costanera molt reconeixible i consolidada, una morfologia que, més enllà de les metamorfosis constants, mostra una identitat concreta, una genètica que és molt sovint definitòria d’aquests espais prop del litoral. Les imatges mostren les seqüeles, els resultats d’anys de voràgine constrictiva que han desbordat aquests emplaçaments i han donat com a fruit uns paisatges altament fragmentaris i histriònics.

 

Aquest projecte s’apropa doncs a una tipologia paisatgística arquetípica dels nuclis de lleure de la costa mediterrània, que en forma de resorts i altres complexes turístics han reordenat i transformat franges importants de costa. Aquestes grans construccions aixecades amb celeritat per ser posades d’immediat al servei del turista responen de forma inequívoca a una època que ja ha acabat. En l’actual context de crisis, aquestes instal·lacions resten letàrgiques la major part de l’any, només a l’espera dels mesos estiuencs o d’algun congrés o festival amb els que poder reviure, de forma parcial i durant breus períodes, la seva activitat.

 

De zones de luxe aparent a la degradació més absoluta, un ampli i heterogeni espectre ultra-estratifcat teixeix aquests decorats de paper maixé, que entre oculten rera bambolines que la seva planificació, el seu model, no respon a res més que a la urgència de necessitats inventades mitjançant estratègies purament econòmiques o polítiques que deriven en un urbanisme precari, espontani, i totalment desequilibrat. Un urbanisme fruit de l’acumulació i no de la ordenació, un univers panòptic faltat de qualsevol mena de jerarquia i aparentment destinat a expandir-se i reproduir-se fins la sacietat.

 

2013