Alot Olot va a la recerca d’anomalies del teixit urbà i interurbà, morfologies que trenquen amb el que és previsible. L’origen de tots aquests llocs és divers, a vegades són fruit de capricis burgesos; altres vegades, sorgits de l’atzar, i d’altres, d’hibridacions curioses o il·lusions populars. Però les fotografies d’aquesta sèrie també ens parlen del caràcter d’uns paisatges sovint silenciosos, singulars, que passen majoritàriament desapercebuts entre el teixit de la ciutat. Alguns cops, per inaccessibles; altres, per massa quotidians.
Capes i capes de sediments despreocupats, apilats en tots aquests llocs, emergeixen quan hi passegem la mirada. I ens parlen de la seva història, sense gaires trampes, sense intentar semblar allò que no són, són el que són, fins i tot quan el trompe- l’oeil hi fa acte de presència. Són els plans i les arestes d’un entramat paisatgístic singular que ajuden a donar forma al políedre que defineix la identitat social, cultural i històrica d’Olot i la seva rodalia.
Projecte elaborat de forma conjunta amb Un Parell d’Arquitectes
Projecte editat per l’Observatori del paisatge de Catalunya