A DARK PLACE

A dark place, full of people with different motivations, groping along the way, waiting for signs, waiting for events, waiting for the inexplicable to happen. Meeting spaces in the half-light, places of observation and meditation that in each person present evoke intimate desires and intuitions more or less transcendent and profound. Where an individual’s particular beliefs emerge and project unique empirical realities. “A dark place” moves through locations where several groups of people meet with the desire to say that, in one way or another, they are part of a wider, unknown reality that transcends our visible physical world. These collective manifestations question precisely what is not visible: intense glances crisscrossing in semi-dark places or eyes closed in places of worship, trying to bring forth this piece of a hidden world from the folds of one’s own visible reality.

 

The backdrop of this project are the mountains of Montserrat. Located at the centre of the geography of Catalonia, they are a location for mass tourism and leisure at the same time, as well as a sacred place full of mysticism endowed with rich and ancient mythology. Montserrat has been a unique place throughout its history, both for its morphology and for its ability to draw different groups of people with very different interests, but who often have a common denominator: the need, or desire, to believe. “A dark place” has focused mainly on meetings of Ufologists and fans of extraterrestrial phenomena that take place in Montserrat on the eleventh day of each month. These meetings take place in an open area next to the road leading to the monastery. They begin at sunset and for more than 30 years have almost always been officiated by Luís José Grífol, who claims to have had extraterrestrial contact. These meetings where community, ambiguity, suggestion and interference are powerfully present also provide insight into the mechanisms that trigger the generation of myths, cults and consequently faith. Any group brought together by a common belief, whether it be religious, esoteric or of some other type, is fuelled mostly by all these concepts to maintain its high level of cohesion and strengthen its particular stories in search of new followers.

 

On a technical level, this project chose to use infrared analogue film just to emphasise that the photographic series skirts by the limit of visible reality. The use of this technique has also made it possible to work in absolute darkness without having to illuminate the scenes with visible light. The bulk of the photographs in the series have therefore literally been made in a completely dark place, blindly framed and revealed via traditional methodology. This workflow has given rise to a certain degree of experimentation and imprecision that has given rise to the appearance of accidents, imperfections and new indications accompanying the images. The randomness of the compositions, the excessive graininess of the photographs and the accidents in the scanning, have been integrated into the final result, thereby creating new interferences that change our reading of the photographs. Through these new layers of inaccurate information, the skies in the images are filled with artefacts and an influx of light, dust and scratches that momentarily confuse the viewer by mixing with the stars of the sky of Montserrat.

 

(Work in progress)

Un lugar oscuro, lleno de gente con motivaciones diversas, moviéndose a ciegas, esperando indicios, esperando hechos, esperando que pase lo inexplicable. Espacios de encuentro en la penumbra, sitios de observación y meditación, en los que cada asistente evoca deseos y anhelos íntimos más o menos trascendentes, más o menos profundos. Donde las creencias particulares individuales afloran y proyectan realidades empíricas únicas. “Un lugar oscuro” se pasea por los emplazamientos en los que diversos grupos de personas se reúnen con el deseo de constatar que, de algún modo, forman parte de una realidad más amplia, desconocida, que va más allá del mundo físico visible. Estas manifestaciones colectivas interpelan precisamente aquello no visible: miradas intensas cruzándose en parajes de penumbra o ojos entrecerrados en espacios de culto, intentan que aflore esta parcela de mundo oculto de entre los pliegues de la propia realidad visible.

 

El telón de fondo de este proyecto son las montañas de Montserrat. Situadas en un punto central de la geografía catalana son, a la vez una localización de turismo masivo y ocio, y un emplazamiento sagrado cargado de misticismo y dotado de una mitología rica y antigua. A lo largo de su historia, Montserrat se ha erigido como un lugar singular, tanto por su morfología, como por ser una ubicación capaz de atraer a diferentes grupos de personas con intereses muy distintos, pero que a menudo tienen un denominador común: la necesidad, el deseo de creer. “Un lugar oscuro” se ha centrado principalmente en los encuentros de ufólogos y aficionados al fenómeno extraterrestre que se desarrollan en Montserrat, el día 11 de cada mes. Estas reuniones transcurren en un descampado al lado de la carretera que lleva hasta el santuario, se inician con la caída del sol y casi siempre, desde hace más de 30 años están oficiadas por el contactado Luís José Grífol. Estos encuentros en los que la colectividad, el equívoco, la sugestión y las interferencias están fuertemente presentes resultan reveladoras al tratar de entender los mecanismos que desencadenan la generación de mitos, de cultos y consecuentemente de fe. Cualquier colectividad aglutinado por un credo común sea este religioso, esotérico o de algún otro tipo, se alimenta mayoritariamente de todos estos conceptos para mantener su cohesión alta y reforzar sus relatos particulares en busca de nuevos adeptos.

 

A nivel técnico, se ha optado por la utilización de película analógica infrarroja, para enfatizar que la serie fotográfica se pasea por el límite de la realidad visible. El uso de esta técnica también ha hecho posible poder trabajar en total oscuridad, sin la necesidad de tener que iluminar las escenas con luz visible. El grueso de las fotografías de la serie han estado, por lo tanto, realizadas literalmente en un lugar completamente oscuro, encuadradas a ciegas, y reveladas con la metodología tradicional. Este flujo de trabajo ha propiciado un cierto grado de experimentación, de imprecisión que ha favorecido la aparición de accidentes, de imperfecciones, de nuevos indicios que acompañan las imágenes. El azar de las composiciones, el grano excesivo de las fotografías o los accidentes en el escaneado, se han integrado en el resultado final, buscando de esta manera generar nuevas interferencias que alteran la lectura de las fotografías. Mediante estas nuevas capas de información imprecisa los cielos de las imágenes se llenan de artefactos, entradas de luz, polvo y los arañazos que por un momento confunden las miradas del espectador al mezclarse con las estrellas del cielo de Montserrat.

 

(Trabajo en desarrollo)

Un lloc fosc, ple de gent amb motivacions diverses, movent-se a les palpentes, esperant indicis, esperant fets, esperant que passi l’inexplicable. Espais de trobada en la penombra, indrets d’observació i meditació, a on cada assistent evoca desitjos i anhels íntims més o menys transcendents, més o menys profunds. A on les creences particulars individuals afloren i projecten realitats empíriques úniques. «Un lloc fosc» es passeja per els emplaçaments en els que diversos grups de persones es reuneixen amb el desig de constatar que, d’una o altra manera, formen part d’una realitat més àmplia, desconeguda, que va més enllà del propi món físic visible. Aquestes manifestacions col·lectives interpel·len precisament allò no visible: mirades intenses entrecreuant-se en paratges en la penombra o ulls clucs en espais de culte, intenten fer aflorar aquesta parcel·la de món ocult d’entre els plecs de la pròpia realitat visible.

 

El teló de fons d’aquest projecte són les muntanyes de Montserrat. Situades en un punt central de la geografia catalana són, alhora una localització de turisme massiu i oci, i un emplaçament sagrat carregat de misticisme i dotat d’una mitologia rica i antiga. Al llarg de la seva història, Montserrat s’ha anat erigint com un lloc singular, tant per la seva morfologia, com per ser una ubicació capaç d’atreure a diferents grups de persones amb interessos molt distints, però que sovint tenen un comú denominador: la necessitat, el desig de creure. «Un lloc fosc» s’ha centrat principalment en les trobades d’ufòlegs i aficionats al fenomen extraterrestre que es desenvolupen a Montserrat, el dia 11 de cada mes. Aquestes reunions transcorren en un descampat al costat de la carretera que porta fins el monestir, s’inicien amb la caiguda del sol i gairebé sempre, des de fa més de 30 anys, estan oficiades pel contactat Luís José Grífol. Aquestes trobades en les que col·lectivitat, l’equivoc, la suggestió i les interferències hi són fortament presents resulten reveladores a l’hora d’entendre els mecanismes que desencadenen la generació de mites, de cultes i, conseqüentment de fe. Qualsevol col·lectivitat aglutinada per una creença comuna sigui religiosa, esotèrica o d’algun altre tipus, s’alimenta majoritàriament de tots aquests conceptes per mantenir la seva cohesió alta i reforçar els seus relats particulars en busca de nous adeptes.

 

A nivell tècnic, s’ha optat per la utilització de pel·lícula analògica infraroja, per emfatitzar que la sèrie fotogràfica es passeja per el límit de la realitat visible. L’ús d’aquesta tècnica també ha fet possible poder treballar en la foscor absoluta, sense la necessitat d’haver d’il·luminar les escenes amb llum visible. El gruix de les fotografies de la sèrie d’imatges han estat, per tant, realitzades literalment en un lloc completament obscur, enquadrades a cegues, i revelades amb la metodologia tradicional. Aquest flux de treball ha propiciat un cert grau d’experimentació, d’imprecisió que ha afavorit l’aparició d’accidents, d’imperfeccions, de nous indicis que acompanyen les imatges. L’atzar de les composicions, el gra excessiu de les fotografies o els accidents en l’escanejat, s’han integrat en el resultat final, buscant d’aquesta manera generar noves interferències que alteren la lectura de les fotografies. Mitjançant aquestes noves capes d’informació imprecisa els cels de les imatges s’omplen d’artefactes, entrades de llum, pols i ratllades que per un moment confonen les mirades de l’espectador tot barrejant-se amb les estrelles del cel de Montserrat.

 

(Treball en desenvolupament)